Desenvolupament i creixement

En el procés evolutiu de les persones intervenen diversos factors:

- Creixement: canvis físics que es poden mesurar quantitativament.

- Maduració: canvis biològics. No hi ha una mesura ni qualitativa ni quantitativa.

- Desenvolupament: afecta a canvis psíquics. La mesura és qualitativa. Ens referim a tot el que afecta a la manera de sentir, comportar-se, actuar, etc. És un procés complex i molt llarg, perquè afecta també a canvis neurològics i a nivell afectiu, intel·lectual i sociocultural. Aquest desenvolupament és característic de l’espècie humana, gràcies a ell hem arribat al llenguatge i a la memòria.

Evolucionar vol dir créixer, madurar i desenvolupar-se. Dintre d’una evolució es poden trobar dos factors:

- Factors interns: components personals que venen d’herència, inscrits a cadascú. No els podem canviar i ens caracteritzen. Tenim un codi genètic, trobem el desenvolupament a nivell biològic que no es pot modificar, igual que el desenvolupament físic (ex. Ulls blaus, pubertat, etc.).

- Factors externs: són components que tenim però que anem modificant depenent de l’entorn en el qual vivim, així, es desenvoluparan d’una manera o una altra; o no es desenvoluparan. Trobem un context físic, un cultural i un psicoafectiu. Són components que anem interioritzant depenent de l’entorn en el qual vivim. Aquest medi fa referència tant al cultural (alimentació, hàbits...), a les condicions de vida (tipus de casa, electricitat, etc.), condicions higièniques i la part psicoafectiva (carinyo que rep la persona, situacions personals, etc.). També afecta al tipus de desenvolupament l’activitat física que es faci.

CREIXEMENT

"Creixement" té a veure amb el fet d'augmentar en volum, és a dir, quan es creix, només augmenten les dimensions de l'organisme o d'alguna de les seves parts (cèl·lules, òrgans...).
 

La capacitat de diversos factors exteriors per a modificar el patró de creixement determinat genèticament, ha estat demostrat en nombrosos estudis clínics i experimentals. La influència de la nutrició ha estat el factor millor estudiat.

Des del punt de vista del creixement, podem parlar de les proporcions corporals i direm que el que menys creix és el cap, perquè, de petit, la massa corporal d’aquesta part del cos és del 30% i només arriba a créixer el doble d’aquest percentatge.

Pel que fa al tronc, aquest creix el doble. Els braços ho fan quatre vegades més i les cames cinc vegades més. El creixement va sent equilibrat entre els nens i les nens. Ambdós creixen molt ràpid durant els tres primers anys, edat a la qual s’estabilitzen. Als 11 anys, aproximadament, les nenes arriben a la pubertat i, en conseqüència creixen més ràpid que els nens.

Lleis de maduració

Trobem dos tipus de maduració a nivell biològic:

- Cèfalo caudal: va del cap fins als peus. El nen madura de dalt a baix.

- Pròxim distal: sempre madura primer el tronc i va avançant fins a les mans.

DESENVOLUPAMENT

"Desenvolupament" és la diferenciació i especialització d'estructures corporals, amb el consegüent increment en la complexitat morfològica i funcional de l'organisme.
El desenvolupament, per tant, indica una maduració progressiva i la diferenciació d'òrgans i sistemes, que condicionen una creixen maduració funcional.
El creixement s'avalua més fàcilment que el desenvolupament. Ambdós progressen conjuntament, però a vegades hi ha desenvolupament amb poc augment de dimensions, o bé un creixement ràpid amb escassa diferenciació funcional.
Durant la vida intrauterina i el primer any de vida, l'augment de talla i perímetre cefàlic és extraordinàriament ràpid, amb posterioritat, el creixement és proporcionalment menor fins a l'adolescència, període en el qual es produeix un important avenç del creixement, canvis en la composició corporal i en els processos maduratius.

Corba del creixement

Es tracta d'una eina útil per a registrar i avaluar el creixement experimentat per un infant des del seu naixement fins a la seva maduresa.

L'any 2007, la Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar nous patrons de referència per a avaluar el creixement de nens i nenes des del naixement fins als 19 anys. Aquests nous patrons, a més a més de mostrar quin hauria de ser el creixement idoni dels infants i adolescents; permeten detectar possibles problemes de pes insuficient que, s'estima que afecten a 170 milions d'infants al món, dels quals, 3 milions moriran cada any pel seu baix pes. També es detecten millor als infants amb risc de sobrepes i d'obesitat, que es calcula que afecta a 20 milions d'infants menors de 5 anys i a més de mil milions d'adults, dels quals, al meny, 300 milions són obesos.

Per tal de que els infants creixin saludablement, es realitzen recomanacions d'alimentació, de pràctiques d'hàbits saludables, etc.A continuació es poden trobar les noves corbes de creixement editades per la OMS.

ETAPES DEL CREIXEMENT

El creixement s'aconsegueix per una doble acció: un augment del tamany de les cèl·lules del cos, i un augment en el seu nombre real. El creixement d'un individu pateix canvis previsibles al llarg de la seva vida. Un model predeterminat de creixement pot considerar-se en sis etapes:

1. PRENATAL (des de la fecundació fins al naixement)

A nivell biològic hi ha una gran proliferació cel·lular, a una gran velocitat de creixement. Cap al final d'aquesta etapa, la majoria de les estructures corporals estan definides, però encara inmadures. El cervell assoleix un 25% del seu pes definitiu.

EtapesGerminal: entre el primer i setè dia després de la fecundació.

Embrió: entre els 8 dies i les 8 setmanes després de la fecundació.

Fetus: de 9 a 38 setmanes després de la fecundació.

Naixement: al voltant de les 38 setmanes (266 dies) després de la fecundació.

Desenvolupament

Als 20 dies: estructures primàries formades, les quals donaran origen al sistema nerviós.

Als 30 dies: es distingeix el cap, la columna vertebral... i es comencen a dibuixar les cames i els braços de l'embrió.

Als 44 dies: es distingeixen tots els membres i presenta un cap molt gran.

Als 52 dies: ja té la part sensorial formada.

2. LACTANT (del naixement als 2 anys)

Aquesta etapa està caracteritzada per l'elevat ritme de creixement, particularment del sistema nerviós. al final d'aquest període es dóna una disminució del creixement del sistema nerviós. També esdevenen importants canvis funcionals dels sistemes respiratori, circulatori, digestiu i excretor. En aquest moment el creixement deixa de ser regulat pels facotrs materns.


3. INFÀNCIA (dels 2 als 12 anys)

La infància està caracteritzada per una estabilitat en el ritme del creixement, el qual ve determinat pel perfil genètic.

Desenvolupament físic

• 
  
  Hi ha un aument promig de 2 kilos per any.
• 
  
  La talla també augmenta entre uns 7 i uns 13 centímetres cada any.
• 
  
  S'adquireix una postura erecta.
• 
  
  El cervell aconsegueix un 80% del seu tamany, en comparació amb el cervell d'un adult.

4. PUBERTAT (dels 10 als 14 anys)

La pubertat és el procés de canvis físics en el qual el cos d'un nen o una nena es converteix en el d'un adult, capaç de reproduir-se. El creixement s'accelera en la primera meitat de la pubertat. Les diferències corporals entre els nens i les nenes abans de la pubertat són únicament els seus genitals. Durant la pubertat es noten diferències més grans en quant a dimensions, forma, composició i desenvolupament funcional en moltes estructures i sistemes del cos.


5. ADOLESCÈNCIA (dels 15 als 18 anys)

L'adolescència és el període de transició psicològica i social entre la infància i pubertat; i la vida adulta. L'adolescència abraça gran part del període de la pubertat, però els seus límits estan menys definits, i es refereix més a les característiques psicosocials i culturals.


6. EDAT ADULTA (dels 18 anys, endavant)

El terme adult es refereix a un individu que ha deixat la infància i l'adolescència per a assolir el seu complet desenvolupament. És l'etapa de l'estabilitat relativa i de vigor físic.

Es caracteritza per fenòmens d'hipertròfia o reemplaçament cel·lular en determinats teixits. L'organisme, amb els anys, va perdent capacitat de reparació i de restitució cel·lular.