TRADUCE ESTA PÁGINA

dimecres, 1 de juny del 2011

ABORDATGE EMOCIONAL DES DE LA PSICOMOTRICITAT RELACIONAL

Ponent: Arantxa Irastorza Zulaica
Sobre la ponent: Arantxa Irastorza és mare de dues filles, Karmen i Ixebel, és Llicenciada en Ciències de l'Educació (Pedagogia) i ha estat formada en psicomotricitat relacional per André Lapierre i Núria Franc. Té més de 20 anys d'experiència en l'àmbit preventiu, treballant amb nens, així com també amb pares i mares interessats en comprendre i acompanyar als seus fills/es en el seu desenvolupament evolutiu. Ha desenvolupat la seva tasca professional, principalment al País Valencià i el País Basc.
Sobre la conferència:
La Psicomotricitat Relacional entén que és la RELACIÓ el que vehicula la construcció de la identitat humana, en els aspectes psico-afectius emocionals i físics. Això es produeix en els primers anys de la vida en funció de la relació viscuda, amb els adults que el sostenen. Aquest procés de vida donarà lloc a la construcció de la personalitat més o menys equilibrada, si fa no "normal" o patològica.
Donada la immaduresa biològica de l'ésser humà, aquest procés es realitza en el contacte CORPORAL adult-nadó, en un llenguatge TÒNIC-CORPORAL, on tota la comunicació s'estableix en el cos. El cos és el lloc únic, sagrat, on es viu tota la sensibilitat: l'afectivitat, l'emoció, la relació amb un mateix i amb l'altre, lloc de plaer, de desig, de frustració i d'angoixa. En definitiva, lloc de record de totes les emocions viscudes per la criatura, en la seva relació amb els i les altres particularment amb les figures parentals i els seus substituts (adult). La Psicomotricitat relacional és una eina de treball que ens possibilita establir la comunicació des del codi natural i propi dels infants: l'activitat i el joc espontani. En aquest llenguatge, els i les infants transmeten els desitjos, necessitats i conflictes que estan vivint. És a dir, tot el que passa en el cos. L'abordatge d'aquesta comunicació, atenent a les necessitats concretes de cada infant i el seu moment evolutiu particular es realitzarà des de la implicació i disponibilitat corporal de l'adult.
Aquesta comunicació corporal, que precedeix al llenguatge oral, es compon de mediadors de la relació com el to amb el qual establim els contactes, la postura, veu, la mirada, el gest, el somriure, paraules, etc. On l'escolta d'un mateix / i de l'altre, adquireixen una importància cabdal en l'acte educatiu i la comunicació adult-infant.



Cercar en aquest blog