Sabem què és la Psicomotricitat?

ABORDATGE EMOCIONAL DES DE LA PSICOMOTRICITAT RELACIONAL

Ponent: Arantxa Irastorza Zulaica
Sobre la ponent: Arantxa Irastorza és mare de dues filles, Karmen i Ixebel, és Llicenciada en Ciències de l'Educació (Pedagogia) i ha estat formada en psicomotricitat relacional per André Lapierre i Núria Franc. Té més de 20 anys d'experiència en l'àmbit preventiu, treballant amb nens, així com també amb pares i mares interessats en comprendre i acompanyar als seus fills/es en el seu desenvolupament evolutiu. Ha desenvolupat la seva tasca professional, principalment al País Valencià i el País Basc.
Sobre la conferència:
La Psicomotricitat Relacional entén que és la RELACIÓ el que vehicula la construcció de la identitat humana, en els aspectes psico-afectius emocionals i físics. Això es produeix en els primers anys de la vida en funció de la relació viscuda, amb els adults que el sostenen. Aquest procés de vida donarà lloc a la construcció de la personalitat més o menys equilibrada, si fa no "normal" o patològica.
Donada la immaduresa biològica de l'ésser humà, aquest procés es realitza en el contacte CORPORAL adult-nadó, en un llenguatge TÒNIC-CORPORAL, on tota la comunicació s'estableix en el cos. El cos és el lloc únic, sagrat, on es viu tota la sensibilitat: l'afectivitat, l'emoció, la relació amb un mateix i amb l'altre, lloc de plaer, de desig, de frustració i d'angoixa. En definitiva, lloc de record de totes les emocions viscudes per la criatura, en la seva relació amb els i les altres particularment amb les figures parentals i els seus substituts (adult). La Psicomotricitat relacional és una eina de treball que ens possibilita establir la comunicació des del codi natural i propi dels infants: l'activitat i el joc espontani. En aquest llenguatge, els i les infants transmeten els desitjos, necessitats i conflictes que estan vivint. És a dir, tot el que passa en el cos. L'abordatge d'aquesta comunicació, atenent a les necessitats concretes de cada infant i el seu moment evolutiu particular es realitzarà des de la implicació i disponibilitat corporal de l'adult.
Aquesta comunicació corporal, que precedeix al llenguatge oral, es compon de mediadors de la relació com el to amb el qual establim els contactes, la postura, veu, la mirada, el gest, el somriure, paraules, etc. On l'escolta d'un mateix / i de l'altre, adquireixen una importància cabdal en l'acte educatiu i la comunicació adult-infant.

"EL EDUCADOR INFANTIL HA DE RESPETAR EL ESPACIO DE LOS PADRES" ARTICLE DE BERNARD AUCOUTURIER

Especialista. Aucouturier es presidente de la ASEFOP 

"El educador infantil ha de respetar el espacio de los padres"

El especialista en psicomotricidad valora la apuesta de la Isla por profesionalizar la educación de 0 a 3 años

B.G.C.,  Maó  19/02/2011

Bernard Aucouturier es uno de los mayores especialistas en psicomotricidad y presidente fundador de la Asociación Europea de Escuelas de Formación para la Práctica Psicomotriz (ASEFOP). Su participación en la sexta edición de las Jornadas de Educación Infantil no es casual. En Menorca  la apuesta por esta práctica ha convertido la educación de 0 a 3 años en un referente. Así lo considera Aucouturier, que asegura que el esfuerzo que se ha hecho en la Isla merece ser reconocido.

 

¿Por qué es tan importante la psicomotricidad en la educación de los niños de 0 a 6 años?
La psicomotricidad es la disciplina que estudia la relación no verbal del niño con el cuerpo y con el mundo exterior y es la calidad de esta relación la que determina la evolución del crío. Es necesario favorecer la práctica psicomotriz porque permitirá al niño expresar su mundo interior hacia el exterior. En este proceso es muy importante el juego libre y espontáneo, porque es a través de él como el niño podrá expresarlo.

¿Cuándo y cómo se empiezan a reconocer los beneficios de la práctica psicomotriz?
No se empieza a hablar de la importancia de la psicomotricidad hasta hace 40 años, cuando en Francia algunos autores comienzan a preguntarse cuál es el origen de los problemas de comportamiento de los niños si la causa no se halla en un problema neurológico.

¿Qué función tienen los juegos en la educación?
La práctica psicomotriz ayuda al niño a tener relaciones más estables en el mundo exterior.  Y los juegos son muy importantes porque el juego reasegura al niño, le permite representar lo que ha vivido con los padres, las diferentes situaciones a las que se ha enfrentado. Es un aspecto muy importante en los seis primeros años de vida.

Usted habla de la importancia de los juegos de identificación. ¿En qué consisten?
Son juegos muy importantes a partir de los tres años en los que los niños se identifican con personajes como por ejemplo cantantes, bailarinas o conductores de camión. Antes de los tres años son muy importantes los juegos de esconderse o de placeres sensoriales y motores. Actividades en las que el niño agrupa y separa, encaja, alinea, destruye y vuelve a construir. Son juegos universales que son fundamentales y que luego continúan a través de fórmulas evolucionadas como puede ser la gimnasia, por ejemplo.

Los juegos libres y espontáneos son necesarios, pero ¿qué pasa con los videojuegos, pueden perjudicar el proceso de educación del niño?
Los videojuegos pueden ser un hándicap para algunos niños porque no requieren la utilización del cuerpo. En estos juegos se trata simplemente de seguir una imagen, los niños no son parte activa. Por este motivo pueden ser un peligro para chavales inseguros. Si se sitúan de forma precoz delante de los videojuegos, se apropian de las imágenes y viven las sensaciones del rol que se representa en las imágenes. A los niños con déficit de identidad, les crea una sensación de rol, pero no de su propio rol. Y esto es muy grave.  Por otro lado, un niño seguro de sí mismo, que juega, habla, comunica y tiene el placer de ser, utiliza los videojuegos y esto no supone ningún drama en su vida.

¿Qué piensa del trabajo que se ha hecho en Menorca para poner en práctica la psicomotricidad?
Menorca ha puesto en marcha una tarea muy importante. Ha hecho un gran esfuerzo que hay que reconocer y apreciar. Hay que resaltar que aquí se ha puesto el acento en la etapa de 0 a 3 años. Si la educación en esta franja funciona, el niño tiene todas las oportunidades de continuar de forma correcta su desarrollo.  En Menorca se ha hecho el esfuerzo de profesionalizar a todas las personas que trabajan en las escuelas infantiles. Es un acierto porque intervenir en estos centros requiere profesionalidad. Los padres confían a los niños a los maestros y por tanto han de tener la seguridad de que los profesionales con los que los dejan tienen capacidad para ayudar a sus hijos. Otro aspecto importante es tener claro que el profesional ha de desarrollar su trabajo sin quitar el espacio que pertenece a los padres. 

|Menorca.info|

MATERIAL PER A LES SESSIONS

Per tal de desenvolupar una sessió de psicomotricitat, segons la Pràctica Psicomotriu Aucouturier, el material que s'hauria de fer servir és el següent:

ESCUMES

S'haurien de tenir unes 30 o 40 peces de cada forma.

• Cubs: 40 x 40 cm / 30 x 40 cm
• Prismes: 60 x 30 x 40 cm
• Cilindres: 80 cm x 60 cm de diàmetre 
• Ponts: 60 x 30 x 30 cm. 

MATALASSOS

• "Quitamiedos": 200 x 150 x 40 cm / 300 x 200 x 30 cm.
• Matalassos flexibles: 140 x 100 x 10 cm / 140 x 100 x 20 cm.
• Matalassos de desequilibris: són trossos d'escuma de diferents mides i formes que estan recoberts per una roba. Aquest matalàs pot ser de qualsevol mida.

 ALTRES MATERIALS

• Miralls.
• Espatlleres.
• Terra tou.
• Bancs suecs.
• Plataforma de salt.
• Plans inclinats.
• Robes (0.75 x 1.10 cm / 0.5 x 0.5 cm / 3cm x 1.5 m.)
• Mantes d'uns 4 metres.
• Pilotes grans i petites.
• Cordes llargues i curtes.
• Nines de drap.
• Mocadors.
• Pals.
• Aros.

MATERIAL PER A LA REPRESENTACIÓ

• Contes.
• Material d'escriptura (paper, llapis, pintura, retoladors, guixos i pissarra...).
• Plastilina o fang.
• Fustes (que no tinguin cantonades perilloses i de poc pes. És recomanable tenir unes 10 fustes per a cada infant).50 x 5 x 3 25 x 10 x 3 25 x 25 x 3 20 x 5 x 3 | 20 x 10x 3 20 x 20 x 3 25 x 5 x 3 15 x 10 x 3 | 15 x 15x 3 15 x 5 x 3 25 x 20 x 3 10 x 10 x 3 | 10 x 5 x 3 25 x 15 x 3 3 x 3 x 3 20 x 15 x 3

Aquest material s'ha d'organitzar a la sala, en diferents espais:

ESPAIS SENSORIOMOTRIU

Objectius: 

• Vivenciar el plaer del moviment a través d'una activitat motriu espontània.
• Formar-se una imatge corporal.

Material: espatlleres, "quitamiedos", matalassos, blocs d'escuma, tobogans, plataformes de salt..

Activitats: caigues, salts, desequilibris-equilibris, lliscaments, curses...

ESPAI SIMBÒLIC

Objectius:

• Transformar la realitat en funció dels propis desitjos. 
• Expressar el seu jo interior.

Materials: blocs d'escuma, robes, cordes, nines, aros, pals (de fusta, plàstic o escuma), mocadors, pilotes...

Activitats: jugar com si..., construcció de cases, joc de rols...

ESPAI DE REPRESENTACIÓ

Objectius:

• Expressar de manera cognitiva.
• Distanciar-se de les vivències emocionals.

Material: pintures, papers, llapis, retoladors, pissarra i guixos, plastilina, blocs de fusta, contes, fang...

SALTS

El salt és una de les activitats que des de la psicomotricitat considerem fonamental perquè ajuda a donar seguretat a l’infant profundament (l’anomenem «joc de seguretat profunda»). Això és així perquè a través del salt es posen en marxa les sensacions propioceptives, que afecten directament el to muscular, connectant amb la vessant emocional de l’infant. A més, tenint present algunes aportacions de la línia psicoanalítica, també entenem que en el salt es fan presents moltes de les vivències relacionades amb la seguretat personal i la relació amb els adults de referència. Així, els infants que pugen a alçades considerables i salten amb alegria solen expressar seguretat amb ells mateixos/es i haver viscut un procés de separació també segur i clar amb els adults de referència. De totes maneres, aquestes tendències analítiques s’han de prendre sempre així: com a possibilitats i no pas com a afirmacions que s’estableixen fruit d’una associació unidireccional entre l’activitat de l’infant i la interpretació de l’adult, ja que cada infant és un món, amb la seva història, el seu context, i els/les educadors/es hem d’escoltar-los i respondre’ls des d’aquesta complexitat.

La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al parvulari
Sílvia Giménez i Corrons

LA INTERVENCIÓ PSICOMOTRIU: UN MARC PRIVILEGIAT PER A LA FORMACIÓ MORAL AL PARVULARI

Article de la Sílvia Giménez

LA PARTICIPACIÓ DEL PSICOMOTRICISTA EN EL JOC DE L'INFANT

Article de la Núria Franc i de la Dra. Núria Simó

ANIMA'T, JUGA AMB ELLS

ANIMA'T, JUGA AMB ELLS és el títol d'un programa creat per la Montserrat Castellà (mestra i psicomotricista) per obrir un espai on pares, mares i infants juguin a través del moviment i de l'experimentació lliure amb el cos. Aquest programa s'estava duent a terme al municipi de Montcada i Reixac.

He viscut en primera persona aquesta experiència i puc assegurar que és molt enriquidora, tant per a les famílies i els infants, com per a aquells/es que observen des d'un punt de vista extern. Cal dir que la Montse Castellà és una gran professional amb la qual he après moltes coses.
Malauradament no se sap si el programa ANIMA'T, JUGA AMB ELLS tindrà o no continuïtat. Les darreres notícies de l'Ajuntament apuntaven a que, degut a les retallades pressupostàries, no asseguraven que fos possible. Espero que el programa continuï i que s'estengui per altres municipis.